Blog de Víctor Lozano

La història del futbol està plena d’impresentables. Personatges de dubtosa qualitat humana que es mouen des de l’egoisme i que basen la seva conducta dintre i fora del camp a aplicar les més pèssimes arts a les quals són capaços d’arribar –habitualment solen ser uns autèntics imbècils–  per a aconseguir el que es proposen. Són una plaga perillosa per aquest esport tan meravellós, insectes repulsius amb forma humana als quals cal mantenir ben lluny o, en el cas que no sigui possible, ruixar generosament amb insecticida per a evitar mals majors. És el cas d’Zlatan Ibrahimovic.
Els passatges que s’han desvetllat de la seva autobiografia que sortirà a la venda el 15 de novembre són d’una baixesa moral que provocaria vòmits al més tirà dels mortals. Els signaria aquell ...

El ‘nacional mourinhisme’, dirigit per Jose I ‘el dictador’ i per Florentino Pérez, continua la seva cacera de bruixes contra el Barça. Les penitències i les fogueres estan preparades per a castigar sense misericòrdia al Barça del Mulà Guardiola pel seu greu i imperdonable delicte, que no és un altre que el de jugar al futbol com els àngels i guanyar tots els títols que se li posen per davant. El sàtrapa portuguès i el prepotent Rei de la galàxia ‘florentiniana’ ordenen i la seva guàrdia pretoriana –formada per la caverna mesetària, els organismes superiors, els comitès i la pròpia Federació Espanyola de Futbol– executa. Tot val per a enderrocar el monument blaugrana, i com està provat que, encara que se superin amb escreix els límits de l’ètica i la ...

El Barça del Mulà Guardiola és tan gran que quan pateix un mal resultat com el de dissabte davant el Sevilla et permet de seguida passar de la sensació de decepció, ràbia i d’injustícia a la d’orgull, satisfacció i confiança cega. Quan Iturralde González va xiular el final del partit, en aquell mateix moment vaig tenir la certesa que el Barça guanyarà aquesta lliga. Perquè, tot i el mal resultat –com han canviat els temps, per a bé, hem arribat a un nivell d’excel·lència que un empat contra el Sevilla sap a derrota quan no fa tant es contemplava com una opció interessant– l’equip va demostrar que els seus signes d’identitat estan intactes. Fins ara ho havíem interpretat en les victòries, però ara també ho hem confirmat quan han vingut mal ...

El poder autoritari de Florentino Pérez va més enllà del futbol. Els seus tentacles de ‘trilero’ per a fer i desfer no es queden restringits al Santiago Bernabéu, sinó que arriben a les institucions públiques. I al ‘Ayuntamiento’ de la capital, com diria el Mulà Guardiola, Floren és el ‘puto amo’. Té les claus del consistori per a entrar, manegar i treure profit propi amb la benedicció de l’alcalde, Alberto Ruiz Gallardón, que és el ‘Mulà’ del Reial Madrid. Això explica que casos d’una gravetat enorme com el que ens ocupa hagin passat gairebé desapercebuts quan, en qualsevol d’altre país o ciutat civilitzada, haguessin suposat un escàndol de tal magnitud que la ciutadania sencera hauria sortit en armes al carrer.
El Ayuntamiento de Madrid li regalarà al club ...

No tinc cap dubte que el Reial Moudrid, amb les seves pressions i maniobres dignes d’altres temps foscos i dubtosos, està al darrera de la decisió presa pel president del Comité de Competició, ‘Don Chinchón’ Alfredo Florez, sobre l’agressió de Mourinho a Tito Vilanova. La sanció, cinc dies després de fer-se pública, continua provocant vòmits i diarrea entre la culerada. Al final, el ‘nacional mourinhisme’ ha aconseguit equiparar a l’agredit amb l’agressor. I això és intolerable. El problema és que hi ha certs personatges -són una minoria, sortosament, i no em refereixo als aficionats madridistes, que quedi clar- que, acostumats a aconseguir les coses sí o sí nomès ensenyant les seves poderoses credencials o una txequera farcida de zeros, no accepten que hi hagi un equip ...

Fa un parell de setmnes el ‘Depredador’ es feia ressó de la cultura de la por que Jose Mourinho havia instaurat en el Reial Madrid. Com els grans dictadors de la història, aquelles persones que treballen al club i no es sotmeten al seu règim són professionalment executats. El problema per a ell és que, obsessionat en la seva creuada contra el Barça i capficat en que el món sencer confabula en la seva contra, ha extès fins al vestidor aquesta filosofia. I aquí, perill, perque un entrenador, per molt que mani en un club,  per molt que tingui llicència del president per fer i desfer com vulgui, sempre està en les mans dels seus jugadors. Si aquests se’l volen treure de sobre, li fan al llit amb llençol i coixí inclosos i el técnic ja pot preparar-se per una bona becaïna. Això és el que Mourinho tém que li passi.

El discurs de Florentino Pérez en l’Assemblea de Compromisaris del Reial Madrid d’ahir va provocar entre els que no pertanyen al ‘nacional mourinhismo’ una barreja de fàstig, indignació i vergonya aliena. L’acte va ser la confirmació que el club blanc s’ha convertit en una película de ‘Torrente’ en versió rural. Mourinho és el pastor, Florentino el gos d’atura i el madridisme sumís i fidel a la causa el ramat d’ovelles. Nomès així es poden il.lustrar els beeeh, beeeh en forma d’aplaudiments i ovacions -dedicats al ‘ser superior’ i sobretot al traductor reconvertit a pastor- amb que la parròquia blanca  va reaccionar davant l’espectacle esperpèntic que estaven observant.
Quan diem ovelles, no ens referim a tots els madridistes -com es va demostrar en l’Assemblea, alguns sí es revelen ...

Escoltar al Mulà Guardiola és una benedicció. Una lliçó que val la pena aplicar a la vida. La seva roda de premsa de dissabte n’és un exemple.No es pot dir més amb tant poques paraules. Em quedo bocabadat quan el sento. Quina sort tenim de gaudir-lo d’entrenador! Els culers en som conscients. La resta del món també valora les qualitats técniques i humanes de Guardiola i el seu discurs sempre plé de respecte i esportivitat.
Hi ha un lloc però, on no suporten al Mulà. On l’odien i l’envejen a parts iguals, i l’han posat en el centre de la diana per intentar acabar amb ell com sigui. On? Ja ho sabeu. A la ‘Central lechera mesetària’. Sí, el ‘nacional mourinhismo’ ha ordenat l’execució de Pep Guardiola. L’ordre és clara: “dispareu al Mulà. Hem de liquidar al ...

El Reial Madrid es troba ara mateix en un estat d’excepció imposat per José Mourinho. El sàtrapa portuguès, actuant com ho van fer els grans dictadors de la història, utilitza la cultura de la por i les amenaces per sotmetre als professionals que l’envolten al club -inclosos els jugadors- i aconseguir així que cumpleixin les seves estrictes i interessades ordres. ‘Mou’ està fora de control. El 5-0 i la seva frustació per no poder aturar al seu odiat Barça l’han tret de polleguera fins a convertir-lo en un psicòpata obsessiu, en un pertorbat que pensa que el món sencer s’ha confabulat per destruir-lo. Ara mateix, el Madrid per dintre s’assembla a la màfia napolitana on només valen les extremistes decisions de ‘il cappo’ Mourinho. I qui no obeeixi amb fidelitat sumissa és professionalment ...

Han passat dos anys i tres mesos des que Florentino Pérez, en una de les maniobres menys democràtiques que es recorden en un club de futbol, va tornar a la presidència del Reial Madrid. Hipnotitzats pel seu poder i sumisos als seus designis, la ‘caverna mediàtica mesetària’  li va fer tota la feina bruta a Floren per a que aquest accedís a la poltrona blanca sense ni tan sols passar per les urnes. Així va ser. En un nou exercici de prepotència i de neciesa –al no haver après de les errades del passat–, Florentino es va presentar davant la seva colla de ‘palmeros’ amb el lema ‘Vuelve la ilusión’. Ja des del primer dia, ‘el presi’ tocava la seva flauta i el madridisme, com sempre, ballava als seus peus. Però, vés per on que, dos anys i tres mesos després de la venda de la seva moto, s’ha ...